L’aprenentatge i assimilació de les eines tecnològiques es fa imprescindible per a desenvolupar
feines, gestions i activitats en el dia a dia. Els medis digitals són part de la cultura social i funcional. Incrementen la productivitat, faciliten l’existència i són un gran factor d’entreteniment. Tot el nostre món, des de la producció fins a la provisió dels aliments passant per la mobilitat i l’administració, fins a arribar a la medicina, es descompondria sense el processament i la gestió digital de la informació i la logística.

Per tant, és raonable creure que a les aules, en l’educació en general, la tecnologia també hi ha de ser present. Però, en quina mesura?

Caldrà prestar atenció als estudis, molt nombrosos, que alerten dels efectes nocius de la implantació tecnològica a l’aula. Cada cop s’alcen més veus, que alerten dels riscos de les eines digitals entre l’alumnat, especialment entre les persones més joves, argumentant que la tecnologia inhibeix la capacitat d’aprendre i frena el desenvolupament del potencial cerebral i cognitiu del jovent.

Per tant, serà també raonable parar-se a pensar: de quina manera ens poden afectar les “pantalles”? Quin paper han de jugar en l’educació?