La prohibició dels medicaments durant l’embaràs és un fet normalitzat a la societat. El desconeixement i la por a poder fer mal al fetus contribueixen a la desinformació sobre aquest tema. Amb la finalitat d’aprofundir en la investigació de com afecten els fàrmacs en el desenvolupament embrionari, s’han formulat els següents objectius: Estudiar al laboratori l’efecte d’un fàrmac innocu (paracetamol) i un altre perjudicial (ibuprofèn) pel desenvolupament embrionari de l’Artèmia salina i investigar conceptes socials com, medicació més utilitzada per dones durant l’embaràs, automedicació, desconeixement sobre els fàrmacs teratogènics… Els conceptes socials s’han obtingut mitjançant enquestes a persones que hagin estat embarassades o ho estiguin actualment, de Barcelona, també a través d’entrevistes a professionals o víctimes de medicaments teratogènics. Algunes de les conclusions més destacables són: – La majoria de les dones enquestades han pres medicació sense consentiment d’un/a professional al llarg de la seva vida, mentre que aquest percentatge disminueix notablement en el període de gestació. – La semblança del nombre de cèl·lules d’un zigot amb les d’una artèmia han permès concloure que l’ibuprofèn té un major afecte sobre el desenvolupament de l’artèmia i pertant en el del embrió.
Naim El Harrak
Naim El Harrak
Estudiant 2n Batxillerat – INS Miquel Martí i Pol
Aquest treball és un estudi del càncer en línies generals, amb informació sobre les causes i els processos relacionats, focalitzant la recerca en una possible relació entre el càncer a l’organisme humà i el consum de carns tractades amb nitrats, aprofundint també en l’estudi dels nitrats i les seves aplicacions.
/home/auqcrqk/comap/wp-content/uploads/2022/04/14-Nitrats-JOSE-RAMON-JUAN-REVERTER.pdf
Relacionats
Articles relacionats
La següent investigació tracta de les vacunes i la seva rellevància dins la població. L’objectiu és conscienciar a la gent sobre la importància de vacunar-se i donar a conèixer diversos aspectes sobre els diferents tipus de vacunes existents, concretant en la Covid-19. En relació a aquest tipus de virus, també s’ha tractat d’explicar en què consisteix la prova de la PCR, així com també comparar el funcionament de les quatre vacunes contra aquest coronavirus, comercialitzades ara per ara al nostre país.
Per portar a terme aquest TR han estat molt important les fonts d’informació emprades, com per exemple l’anàlisi de diversos articles d’investigació relacionats amb aquesta temàtica, l’obtenció de gràfics i l’extracció de dades dels mateixos i l’elaboració d’entrevistes a diversos professionals de la salut per conèixer els seus punts de vista.
Finalment, s’ha pogut constatar que les vacunes s’han de seguir administrant ja que milloren l’esperança de vida i és l’únic remei per posar fi a moltes malalties com la Covid-19.
El control de la placa bacteriana i l’ús d’un agent químic ajuden al tractament i prevenció de les malalties bucals. A més a més, és vital per al tractament de les malalties periodontals i per la prevenció de la gingivitis.
Quan anem al supermercat triem un col·lutori a causa de diferents raons, ja sigui per la qualitat, la quantitat o el preu. L’elecció del col·lutori o esbandida bucal per complementar a la raspallada dental no és fàcil, especialment si no es tenen els coneixements adequats.
L’objectiu d’aquest treball és comparar l’acció antimicrobiana de dos col·lutoris d’ús quotidià, un de marca comercial (Listerine®) i un altre de marca blanca (Amalfi®). Per a això, es van deixar créixer els bacteris en plaques de petri que contenien medis nutritius de TSA (Thyptocasein Soy Agar) incubats a una temperatura de 37ºC, per obtenir colònies que es poguessin detectar a ull nu. Si en el medi de cultiu s’introdueix un agent antimicrobià amb efecte bactericida, el creixement bacterià es detura i això es pot detectar per l’aparició de zones clares anomenades halos d’inhibició, de diferent diàmetre al voltant del lloc de contacte. Aquesta tècnica s’utilitza als hospitals per valorar la sensibilitat d’un determinat microorganisme a diferents tipus d’antibiòtics (antibiograma), abans de decidir un tractament, o bé a la indústria farmacèutica per provar noves substàncies amb activitat antimicrobiana.
Després de realitzar l’estudi s’ha observat activitat antimicrobiana en el producte de marca blanca, però no es pot confirmar quin dels dos col·lutoris és més efectiu, és a dir, quin produeix un major efecte antimicrobià.

This Post Has 0 Comments