La prohibició dels medicaments durant l’embaràs és un fet normalitzat a la societat. El desconeixement i la por a poder fer mal al fetus contribueixen a la desinformació sobre aquest tema. Amb la finalitat d’aprofundir en la investigació de com afecten els fàrmacs en el desenvolupament embrionari, s’han formulat els següents objectius: Estudiar al laboratori l’efecte d’un fàrmac innocu (paracetamol) i un altre perjudicial (ibuprofèn) pel desenvolupament embrionari de l’Artèmia salina i investigar conceptes socials com, medicació més utilitzada per dones durant l’embaràs, automedicació, desconeixement sobre els fàrmacs teratogènics… Els conceptes socials s’han obtingut mitjançant enquestes a persones que hagin estat embarassades o ho estiguin actualment, de Barcelona, també a través d’entrevistes a professionals o víctimes de medicaments teratogènics. Algunes de les conclusions més destacables són: – La majoria de les dones enquestades han pres medicació sense consentiment d’un/a professional al llarg de la seva vida, mentre que aquest percentatge disminueix notablement en el període de gestació. – La semblança del nombre de cèl·lules d’un zigot amb les d’una artèmia han permès concloure que l’ibuprofèn té un major afecte sobre el desenvolupament de l’artèmia i pertant en el del embrió.
Sònia Serarols
Sònia Serarols
Estudiant 2n Batxillerat – INS Esteve Terradas
Aquest treball revisa els efectes que la producció massiva de plàstics i la seva mala gestió a l’hora de desfer-nos d’ells té sobre el planeta i en concret la hidrosfera.
També s’explica la diferència entre els bioplàstics i els biodegradables, i com aquests no sempre son beneficiosos pel nostre medi i com això fa que no poguem analitzar bé la realitat d’aquest problema. A més a més, s’estudien les solucions per a millorar la situació en la qual hem deixat el planeta i es recullen un seguit de nous plàstics més respectuosos per al medi ambient que poden servir per substituir els plàstics convencionals. A la part pràctica analitzo les possibilitats que hi ha de produir plàstics a partir de materials alternatius al petroli, que a llarg termini resultin menys
perjudicials per al planeta, i he fet l’experiment a base de caseina, maizena, gelatina i agar-agar. Tot i que hi hagi un llarg camí abans de que els bioplàstics puguin substituir els actuals, els quatre que he fet m’han demostrat que hi ha moltes vies per explorar.
/home/auqcrqk/comap/wp-content/uploads/2022/05/18-Suffocated-in-plastic_The-future-of-green-alternatives-comprimido-JUAN-CARLOS-PASCUAL-MATEU.pdf

This Post Has 0 Comments