El meu treball de recerca parla de la història des de finals del segle XIX fins al final de la transició del barri més petit i humil de Barcelona, es titula “no tenim més que raó”, una bona síntesi per definir un barri que en la cara de la necessitat no s’ha cansat mai de lluitar perquè la raó els pertany.

Una obra amb l’objectiu de donar importància a les persones, moviments socials i teixits veïnals que formen part intrínseca de la identitat del barri i que l’han fet progressar.

L’estudi d’aquest barri permet entendre des de baix fets històrics més difícils d’entendre a gran escala i que contenen sempre els mateixos actors. La història d’aquest barri utilitza diverses fonts primàries en el treball de camp, entre elles una entrevista al responsable de l’associació de veïns i veïnes del barri Pep Ortiz.

Amb l’objectiu de concloure el poder autoorganitzador dels barris i la importància que aquest té per aconseguir drets fonamentals que cap organisme públic o privat els atorga.