jordi

En aquest treball, es busca conèixer l’origen de la figura de la bruixa que existeix en la memòria col·lectiva. Perquè sigui possible dur-ho a terme, s’ha posat una data de tall, entre l’any 1484 i el 1990.

A la pregunta s’han plantejat dues hipòtesis, la primera, que la clau procedeix de la mateixa història, la segona, que aquesta està en la literatura.

Per a esbrinar-ho, d’una banda, s’ha realitzat una recerca teòrica sobre qui i com eren aquestes dones i per què van ser perseguides per la Inquisició. D’altra banda, s’ha analitzat la imatge de la dona en la literatura de diferents èpoques i de diferents zones. Fent una comparació entre aquelles que tenien connotacions de bruixa i les que suposadament eren exemplars. Aconseguint d’aquesta manera, exposar la visió *adoctrinadora dels contes.

Aquest treball de recerca investiga l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) a l’educació. Especialment, comprovarem la capacitat d’una intel·ligència artificial per generar un Treball de Recerca sintetitzat únicament per eines disponibles públicament basades en intel·ligència artificial.

El treball comença definint la intel·ligència artificial i el model educatiu, identificant els seus objectius i desafiaments principals. Es revisen les aplicacions actuals de la IA en l’educació, incloent-hi la personalització de l’aprenentatge, la creació de contingut educatiu i l’avaluació de l’aprenentatge d’acord amb els models d’IA actuals. Es destaquen exemples d’aquestes aplicacions i s’analitza el seu impacte en l’àmbit psicològic dels alumnes.

A continuació, explorem les noves tendències de la intel·ligència artificial en l’educació, com ara el reconeixement de veu i llenguatge natural, l’aprenentatge automàtic i altres tendències emergents. Aquestes tendències en el camp de la intel·ligència artificial tenen la capacitat de revolucionar els mètodes d’ensenyament, presentant desafiaments i oportunitats noves per als estudiants provocant canvis significatius en el sistema educatiu.

Aquest estudi dedica una part considerable a les repercussions ètiques i socials de l’aplicació de la IA en l’educació. S’aborden les problemàtiques ètiques vinculades a l’ús d’aquestes eines i s’examina l’impacte social d’aquesta tecnologia dins l’àmbit educatiu.
Per oferir una perspectiva més àmplia, s’han incorporat entrevistes amb sis experts en intel·ligència artificial, educació i divulgació científica. Les seves opinions són crucials per comprendre l’impacte real de la IA en el sistema educatiu, en la vida quotidiana i sobretot les seves potencials influències de cara al futur.

Una de les parts més importants d’aquest treball es basa en l’experimentació amb un treball de recerca sintetitzat únicament i de forma autònoma per una IA. En aquest document, s’explica el disseny de la metodologia feta servir i es detalla l’experiment realitzat on avaluem la viabilitat de l’ús de la IA per generar un treball de recerca de caràcter científic. Tot això amb una aplicació pròpia programada per mi mateix, i dissenyada per dur a terme aquesta tasca en específic.

Finalment, es presenten les conclusions globals del treball, que resumeixen els resultats i les troballes més rellevants. Es destaca la importància d’abordar de manera ètica i responsable la integració de la IA en futurs models educatius i es porten a cap recomanacions per a futures investigacions i per a la pràctica educativa global.

L’aprenentatge i assimilació de les eines tecnològiques es fa imprescindible per a desenvolupar
feines, gestions i activitats en el dia a dia. Els medis digitals són part de la cultura social i funcional. Incrementen la productivitat, faciliten l’existència i són un gran factor d’entreteniment. Tot el nostre món, des de la producció fins a la provisió dels aliments passant per la mobilitat i l’administració, fins a arribar a la medicina, es descompondria sense el processament i la gestió digital de la informació i la logística.

Per tant, és raonable creure que a les aules, en l’educació en general, la tecnologia també hi ha de ser present. Però, en quina mesura?

Caldrà prestar atenció als estudis, molt nombrosos, que alerten dels efectes nocius de la implantació tecnològica a l’aula. Cada cop s’alcen més veus, que alerten dels riscos de les eines digitals entre l’alumnat, especialment entre les persones més joves, argumentant que la tecnologia inhibeix la capacitat d’aprendre i frena el desenvolupament del potencial cerebral i cognitiu del jovent.

Per tant, serà també raonable parar-se a pensar: de quina manera ens poden afectar les “pantalles”? Quin paper han de jugar en l’educació?

Mi trabajo trata sobre la dislexia y si es suficiente la información que se tiene sobre ella, tanto en el ámbito escolar como familiar. En él podrás encontrar, que es la dislexia y todo lo que conlleva tenerla, explicado muy detalladamente. Para finalizar, encontrarás mi trabajo de campo donde, mediante entrevistas y encuestas, he intentado demostrar que la dislexia no está lo suficientemente difundida, tal y como nos pensamos, y el granito de arena que yo he puesto para que eso cambie y la gente esté más informada.

Actualment, el canvi climàtic és un problema global molt greu del qual es parla molt, però no es fa res al respecte, per això cal invertir en la investigació de materials sostenibles, energies sostenibles i maquinària que no contamini per tal de reduir la utilització de combustibles fòssils i l’emissió de gasos hivernacle. Posant la lupa en els processos de fabricació i transport d’aquest material, ja que tot és una cadena i hem de reduir-ho al màxim. Per això, aquest treball busca investigar i donar a conèixer unes opcions alternatives, per tal de contribuir amb el planeta i reduir les emissions de diòxid de carboni. Aquesta opció és la construcció sostenible a través de les Passivhaus, l’arquitectura bioclimàtica, bioarquitectura i les noves energies verdes.

En conclusió, vaig començar aquest treball amb la intenció de canviar una mica el món donant alternatives sostenibles als edificis convencionals i no eficients. A través d’aquesta investigació m’he adonat que encara queda molt camí per recórrer en els aspectes dels edificis sostenibles, i amb totes les pujades de la llum i les séquies, problemes causats pel canvi climàtic, cal invertir en aquest tipus d’edificis per tal d’estalviar i no contaminar.

El feminisme és un moviment social que lluita a favor de la igualtat de gènere i els drets de la dona. A Espanya, aquest moviment va patir una aturada de trenta-sis anys per culpa de la dictadura franquista, que va causar un endarreriment barbàric en les llibertats de la dona espanyola.

La lluita per la llibertat pretén ser un estudi sobre l’evolució del rol femení al franquisme, a la transició i a l’actualitat, a través de l’anàlisi del ressorgiment del moviment feminista després del silenci forçat i de les lluites que s’han donat per aconseguir tots els drets feministes que hi ha ara al nostre país conjuntament amb nou testimonis de diverses dones que han crescut a les tres etapes històriques.

Per tant, s’ha conclòs que les polítiques feministes, és a dir, un govern amb presència femenina i amb perspectiva d’igualtat de gènere, són essencials per assolir la llibertat i la igualtat entre tots els ciutadans, però que encara no hi ha una igualtat real al nostre país i, en conseqüència, queda molt per lluitar.

Són poques les malalties que no venen determinades per un error en la codificació genètica, malalties evitables al 100%, malalties que podrien no existir si es tingués consciència suficient.

Fins fa poc, la Síndrome Alcohòlica Fetal era desconeguda per la majoria. I no ha sigut fins als últims vint anys que les adopcions internacionals de nens amb comportaments
atípics provocats per causes desconegudes ens han portat a conèixer aquesta malaltia.
Encara que la malaltia sigui totalment evitable, són moltes les famílies afectades que viuen diàriament una realitat molt diferent de famílies com la meva. Amb tot això la malaltia continua sent invisible per a la majoria i això fa que aquestes famílies no tinguin el suport suficient i, per tant, no puguin atendre les necessitats d’aquestes persones de la millor manera possible.

La consciència és la clau del coneixement, l’única forma que aquesta malaltia pugui desaparèixer és coneixent-la, sensibilitzant la societat davant a malalties que no tenen la
suficient visibilitat, però existeixen de veritat.

Se trata del proyecto Cornellà ConVida, un servicio de convertidores eléctricos domésticos de residuos en materia prima. Consiste en un sistema de cinco conductos, cada uno destinado a los diferentes tipos de materia reciclable, situados en las cocinas de las viviendas. Estos van seguidos de cinco bajantes en espiral que culminan en un sistema de convertidores de materia prima situados en la infraestructura del edificio. Su función es la conversión de los envases en materia prima, la cual será recogida por un robot o vehículo habilitado mediante el registro de la estructura.

El objetivo principal de este proyecto consiste en conseguir un reciclado directo doméstico en las viviendas de Cornellà de Llobregat, disminuyendo drásticamente la cantidad de residuos abocados en el vertedero, a su vez, reduciendo el uso de las plantas de reciclaje y agilizando el proceso. Se busca la amenización del sistema de reciclaje ofreciendo comodidad al usuario, asimismo, consiguiendo optimizar la materia prima con el fin de conseguir barrios más limpios y ecológicos. En definitiva, persigue generar un aumento notorio en las cifras de reciclado mencionadas anteriormente, convirtiendo el hecho de reciclar en algo corporal para el ser humano.