Recerca 2023

El meu Treball de Recerca tracta sobre la hipnoteràpia. Un tipus de teràpia en el que
s’utilitza com a recurs la hipnosis per a crear un estat de concentració al cos i a la ment pel
tractament d’un trastorn o d’un problema psicològic o mèdic.
Aquest treball es divideix en 2 parts:
La primera part és part teòrica dividida en 3 grans apartats, el primer apartat és la
introducció del tema, on investigo sobre la hipnoteràpia, la hipnòsi i la teràpia; el segon és
sobre la hipnoteràpia i la hipnòsi en el segle 21, on investigo sobre la història de la hipnosi i
la hipnoterapia i el recorregut que han tingut fins ara i el tercer apartat on cerco informació
sobre com la hipnosi és representada a la gran pantalla. La segona part és la part pràctica
que consta de dues parts: en la primera és una enquesta on investigo sobre la percepció de
la gent sobre la hipnoteràpia i per què tenen aquesta percepció i a la segona són 4
entrevistes, dues amb professionals sobre el tema i les altres dues amb pacients que han
utilitzat la hipnoteràpia com a recurs per algun problema.

Aquest any, 2022, ens trobem davant una situació on el 25% de l’avifauna es troba amenaçada pels impactes que l’ésser humà ha causat al medi on viuen. Parcs eòlics, preses als rius, urbanitzacions, adaptacions a les comoditats turístiques, la pràctica de diferents esports, i moltes més activitats han causat que el medi que abans les aus utilitzaven per a prosperar i reproduir-se, ja no sigui apte i les seves poblacions es vegin afectades. Un cas n’és l’àliga cuabarrada ( Aquila fasciata) , una rapinyaire present a climes mediterranis, i molt vulnerable davant els impactes artificials. El fet que aquesta àliga es trobés a un cert bioma volia dir que necessitava cert tipus de vegetació i biòtop per a establir-se. Per una altra banda, l’àliga cuabarrada, ha estat presenciada a biomes diferents, per tant, com afecta el medi a l’àliga cuabarrada? L’objectiu del treball és entendre la connexió que aquesta té davant del medi on es troba, i observar, quin medi és idoni per a l’àliga. Per a obtenir resultats, s’ha realitzat una observació pràctica del medi, on s’han analitzat les zones on ha estat vista la cuabarrada en l’àmbit geològic, botànic i zoològic. A partir de l’anàlisi vegetal, s’ha fet un herbari, amb mostres de les diferents adaptacions al medi de les plantes i la seva compatibilitat amb l’àliga. A més, s’ha portat a cap una recerca d’informació sobre els impactes i les gestions ambientals de cada territori, amb l’ajuda de professionals, molt importants en el seu àmbit. Els resultats d’aquesta investigació han confirmat que el bioma del bosc mediterrani és el medi més apte per a l’àliga cuabarrada, ja que aquesta requereix grans tallats rocosos fluvials, o càrstics, encara que els exemplars joves poden aprofitar altres biomes per a evitar competidors durant la dispersió. Un cop assimilats aquests resultats, es conclou que, la gestió del medi a escala de diferents biomes és crucial per a la conservació d’espècies residents i visitants, en aquest cas, la cuabarrada.

El món del disseny de videojocs, personalment, penso que té molt menys impacte o
reconeixement, per part de la població general, del que hauria de ser. Òbviament, les
persones que treballen al desenvolupament de videojocs, màrqueting, crítica, etc. tenen un
ampli coneixement sobre el sector i les seves figures més importants. Però, si tothom coneix
a Stephen King, George R. R. Martin o a John Williams, per què tan poca gent coneix a Hideo
Kojima, Shigeru Miyamoto o a Hidetaka Miyazaki? No seria interessant saber el mètode de
treball d’aquests genis? Com pensen, què prioritzen a l’hora de crear les seves obres, etc.
Aquest treball de recerca tracta d’analitzar què s’ha de tenir en compte per dissenyar un
videojoc. Per això, s’han estudiat i comparat diferents obres amb una gran influència al sector,
des de l’època dels 8 bits dels anys vuitanta fins a l’actualitat. Així, s’ha aconseguit comprovar
quins són els aspectes més rellevants a l’hora de dissenyar un videojoc. Aquests aspectes són
el disseny de nivells, el game feel, la dificultat i el ritme, entre altres. Un cop estudiat què cal
tenir en compte, s’ha dissenyat i desenvolupat un videojoc: Dark Faibo. La principal aportació
d’aquest projecte en general és el prototip, el joc en si. Així, després de provar el joc, si algú
vol saber quins aspectes s’han de tenir compte a l’hora de dissenyar els nivells i les
mecàniques del joc, té aquest estudi, on hi és tot redactat.

El movimiento de los astros del cielo establece de forma ordenada unos ciclos determinados. Este puede llegar a ser confuso, debido a la cantidad innumerable de cuerpos celestes que coexisten en el Universo. Desde la Tierra, las más antiguas civilizaciones ya se dedicaron a observar los astros y sus movimientos, tradición que perdura hasta día de hoy. No obstante, la visibilidad de estos se está viendo amenazada cada vez más por causas totalmente humanas. Con esta investigación se ha tratado de analizar el movimiento de dichos astros y comprender el grave problema que supone la contaminación lumínica en el ámbito astronómico. Para ello, se ha realizado una profunda síntesis de información de distintas fuentes bibliográficas, para tener así un amplio conocimiento sobre la astronomía. Con ello, se han ejecutado diversos seguimientos sobre el movimiento de distintos cuerpos celestes durante un tiempo determinado. Y finalmente, se han planteado diversas causas posibles sobre la contaminación lumínica, a través de una serie de comparaciones. Como resultado del proyecto, se ha obtenido una observación visual positiva sobre el movimiento de los astros planteado en la parte teórica, además de haber llegado a la conclusión de entender la gravedad de dicha contaminación y cómo es la humanidad la única fuente que la produce.

A lo largo de la historia, el colectivo LGTBIQ+ ha tenido que sobrepasar obstáculos en todos los ámbitos, uno de ellos, el laboral. En esta investigación se profundiza en la situación actual del grupo LGTBIQ+ en el trabajo, así como en identificar las dificultades que tiene en la burbuja laboral y analizar las variables que marcan el contexto actual del colectivo en el mercado laboral.
Para realizar el trabajo, además de hacer investigación en libros, páginas web, se utilizarán los datos extraídos de diversas fuentes. Las principales fuentes de información han sido las entrevistas, las asociaciones del colectivo, sindicatos, e instituciones y planes estatales y locales. He hecho entrevistas a un sindicato laboral, a dos empresas (Auris Advocats y a la farmacéutica Bayer AG), a dos testigos que han sufrido LGTBIQ+fobia en el trabajo, y a la asociación SAI+ DeColors de Cornellà de Llobregat. Por otra parte, también se llevará a cabo una encuesta a la población hacia la visión que se tiene sobre las personas LGTBIQ+ en el trabajo. Además, se llevará a cabo un análisis sobre el Plan de Diversidad Sexual y de Género del Ayuntamiento de Cornellà de Llobregat, donde se incluye el ámbito laboral.
Como resultado y conclusión de la implementación de esta metodología, he llegado a la conclusión que hoy en día las personas LGTBIQ+ (especialmente las personas Trans) aún sufren discriminación al trabajo por su orientación sexual, identidad de género y expresión de género, y que hay que seguir trabajando para revertirlo.

El meu Treball de Recerca pren com a eix vertebrador la poesia de Maria Mercè Marçal. A més del context històric en el qual va escriure, em centro en algunes de les seves obres poètiques i en faig una lectura des d’una perspectiva de gènere, tot fixant-me en conceptes com la maternitat, l’homosexualitat i també concretant la reformulació de prototips femenins que fa l’autora. La tria de Maria Mercè Marçal ve motivada per la manca de referents femenins al llarg de la meva escolarització (tant a primària com a secundària), sobretot en l’àmbit humanístic (llengua, literatura, història, filosofia…), i és que he vist que aquesta absència ha condicionat la meva manera de pensar i entendre el meu entorn. És per aquest motiu que després de traçar un recorregut per la seva poesia, la part pràctica d’aquest treball se centra enuna selecció de poemes i en diferents propostes didàctiques per treballar a l’aula.

Les aules hospitalàries són un element poc conegut generalment. Quan em vaig interessar pel tema i em preguntaven pel meu treball de recerca la gent es sorprenia en sentir el terme “aula hospitalària”, per això em vaig adonar que aquest havia de ser el meu tema pel treball. El meu treball fa una recerca de les funcions i la importància d’aquesta a través d’entrevistes a persones amb gran coneixements sobre els diferents hàbits de l’aula: Els pallapupas, grans acompanyants en el procés d’educació durant l’hospitalització; la Carme Barba, mestra de l’aula hospitalària de l’hospital Sant Pau; la Maria Rascón, mare d’un nen que va volar al cel després de lluitar durant molt temps contra el càncer i no va rebre l’ajuda de l’aula degut al fet que durant aquells anys, l’aula no era un recurs molt habitual; i la Verónica González, mare d’un nen que va rebre el servei de l’aula i que actualment està recuperat. El meu objectiu és donar a conèixer l’educació dins d’un hospital, ja que hi ha un gran desconeixement sobre el tema.

Aquest treball busca desenvolupar un instrument per la gestió de l’impacte de malalties o trastorns mentals durant l’etapa d’estudiant. L’eina proposada és la creació d’una nova metodologia educativa alternativa que pugui beneficiar i afavorir la salut mental dels adolescents. El resultat d’aquest projecte és Aprenentatge Potenciador, una nova disciplina que posa a disposició mètodes i estratègies per a traslladar uns valors essencials a les aules amb la finalitat d’incrementar el benestar dels alumnes i professorat al centre educatiu. Els seus indicadors i fonaments es van definir arrel de l’anàlisi estratègic de múltiples mètodes que treballen per aplicar tècniques d’aprenentatge alternatives que fomentin altres aspectes ètics i morals importants, més enllà dels continguts curriculars. Després de validar l’estudi a través d’unes enquestes, es conclou que la seva adopció pot resultar, en un futur, el canvi
a un sistema educatiu que vetllarà primordialment per garantir les necessitats de salut mental de tots els seus integrants.