jordi

Poques vegades relacionem els minerals amb el maquillatge tot i que formen part clau de la seva composició i aporten propietats essencials, com els pigments característics de les ombres d’ulls o la brillantor que ofereix un coloret.

Aquest treball se centra en l’ús dels minerals en el maquillatge des d’una perspectiva ambiental. Es recull informació sobre els minerals més utilitzats a la indústria cosmètica, així com els processos d’extracció minera necessaris per obtenir-los. La part pràctica del treball permet identificar i quantificar la presència de minerals en deu productes de maquillatge diferents. L’objectiu d’aquesta anàlisi és conèixer si la composició mineral entre les marques de luxe i les més econòmiques és similar. Això permetrà determinar si la presència de minerals en els productes té
alguna influència en el preu del maquillatge.

El resultat de la recerca bibliogràfica ofereix una visió completa dels minerals utilitzats en la formulació del maquillatge, així com les principals problemàtiques associades amb la seva extracció.

D’altra banda, resultats obtinguts en l’anàlisi defineixen la composició mineral de cada producte analitzat. Tenint en compte que la majoria dels maquillatges estan compostos dels mateixos minerals, no es pot confirmar la hipòtesi inicial, que postulava que els minerals amb un impacte ambiental menor durant la seva extracció són els que es troben presents en els maquillatges de gamma alta.

Davant d’aquest resultat, seria interessant continuar la investigació identificant les fonts mineres específiques de cada mineral utilitzat en els productes de maquillatge.

D’aquesta manera, es podrien obtenir resultats més precisos sobre l’impacte ambiental associat amb cada mineral i la seva extracció.

L’encèfal, com tots sabem, és un dels òrgans més complexos del nostre organisme. Ho és tant que, de vegades, quan l’hem d’operar, no ho podem fer amb el pacient anestesiat, ja que no podem estar segurs de no fer malbé alguna de les tantes funcions que té aquest òrgan.

Això és així, principalment, quan la lesió es troba al lòbul frontal, perquè és aquí a on es troba la zona que s’encarrega de la parla.

Però, potser, la consciència del pacient dins del quiròfan té moltes més conseqüències de les que sembla.

Aquest treball intenta corroborar aquesta hipòtesi i ho fa mitjançant una comparació entre una neurocirurgia amb el pacient despert i una amb el pacient adormit.

A la part teòrica he posat les bases per a entendre com està format i com funciona l’encèfal i com es realitza una neurocirurgia. A la part pràctica he identificat a l’encèfal d’un porc les parts que prèviament havia estudiat i he comparat ambdues cirurgies per a trobar les principals diferències.

Davant dels resultats obtinguts, es pot corroborar que la consciència del pacient afecta en molts aspectes a l’hora de realitzar una neurocirurgia i no només en la part anestèsica.

Una de les preguntes més fascinants que mai ha fet la humanitat és si existeix vida fora del nostre planeta. Els primers humans buscaven la resposta en el cel estrellat, un món llunyà i inaccessible per ells. En l’actualitat, cada dia ens apropem més a saber els secrets d’aquests astres. Tot això és possible a l’evolució del saber científic, que ens ha permès explicar les lleis que regeixen els moviments planetaris, i del saber tecnològic, que ens ha proporcionat eines magnífiques com els telescopis i espectroscopis.

Sabem amb certesa que qualsevol forma de vida necessita alguna mena de cos celeste habitable, en el qual les temperatures siguin estables i poc extremes, i una estrella a la qual orbitar que proporcioni l’energia necessària per mantenir el cicle vital. Alguns planetes i satèl·lits planetaris ofereixen aquesta possibilitat.

És per aquesta raó que intentem buscar vida a exoplanetes d’altres sistemes estel·lars. La nostra galàxia, la Via Làctia, és tan immensa que hi ha milions de milions d’exoplanetes. Tanmateix, la seva detecció és difícil i requereix un esforç comunitari de tothom interessat en l’astronomia paral·lel a la investigació de la comunitat científica. He volgut participar en aquesta missió comunitària i aquest treball és el resultat d’aquest desig.

El marc teòric del treball tracta sobre els fonaments de les eines utilitzades en astrofísica, dels telescopis, de les característiques dels exoplanetes i de l’estudi i detecció d’aquests. Tota aquesta informació és necessària per entendre el procediment que utilitzen els astrofísics per detectar i caracteritzar exoplanetes.

El marc pràctic del treball es basa en l’ús de diversos programaris de fotometria, l’obtenció i l’anàlisi de les imatges de diversos trànsits de diferents exoplanetes i la publicació de les dades obtingudes en última instància. En aquesta secció s’utilitza la informació obtinguda al marc teòric per poder dur a terme totes aquestes tasques. Les publicacions finals són la meva petita aportació a la ciència.

Aquesta recerca explora si la manera com s’ha representat la dona a l’art al llarg de la
història ha reflectit els rols i les percepcions de la dona a la societat de cada època.
L’estudi es divideix en dues parts principals. La primera part, la secció teòrica, examina
diversos moviments artístics dels segles XIX i XX, com el Romanticisme, el Realisme i
el Surrealisme, per entendre com es retratava la dona en aquests períodes. A través
d’aquesta anàlisi, volia veure si l’art reflectia les visions socials sobre el paper de la
dona, la seva bellesa i identitat, o si, al contrari, les qüestionava.

La segona part és més pràctica. He demanat a artistes de diferents sexes, edats i estils
artístics que creïn pintures on mostrin com veuen la dona al segle XXI. Aquests artistes
han proporcionat una gran varietat de perspectives basades en les seves experiències i
contextos personals. A més, he realitzat entrevistes amb cadascun d’ells per aprofundir
en el seu procés artístic, com perceben la dona en el món actual i com pensen que la
societat moderna influeix en aquestes visions.

Mitjançant aquesta combinació d’anàlisi històrica i expressió artística contemporània, el
meu objectiu és explorar si la representació de la dona en l’art ha estat un reflex del
seu rol a les societats, i si encara avui dia això continua passant.

Aquest treball estudia la possibilitat de la presència de cossos massius més enllà de l’òrbita de Neptú i intenta mesurar la seva influència en els astres del cinturó de Kuiper, mitjançant l’estudi de la seva influència en la trajectòria de Sedna. Durant aquest treball s’ha estudiat el moviment dels planetes al voltant del Sol segons la física clàssica, i utilitzant aquests coneixements s’ha desenvolupat un programa capaç de simular el moviment dels astres. Com a característiques per al cos pertorbador s’han utilitzat les descrites per Konstantin Batygin i Michael E. Brown (2016). Els resultats indiquen que per als intervals de temps en els quals la simulació pot treballar amb exactitud, la influència del pertorbador en l’òrbita de Sedna és quasi negligible en comparació amb la seva distància amb el Sol.