Ada Ollé

Les aules hospitalàries són un element poc conegut generalment. Quan em vaig interessar pel tema i em preguntaven pel meu treball de recerca la gent es sorprenia en sentir el terme “aula hospitalària”, per això em vaig adonar que aquest havia de ser el meu tema pel treball. El meu treball fa una recerca de les funcions i la importància d’aquesta a través d’entrevistes a persones amb gran coneixements sobre els diferents hàbits de l’aula: Els pallapupas, grans acompanyants en el procés d’educació durant l’hospitalització; la Carme Barba, mestra de l’aula hospitalària de l’hospital Sant Pau; la Maria Rascón, mare d’un nen que va volar al cel després de lluitar durant molt temps contra el càncer i no va rebre l’ajuda de l’aula degut al fet que durant aquells anys, l’aula no era un recurs molt habitual; i la Verónica González, mare d’un nen que va rebre el servei de l’aula i que actualment està recuperat. El meu objectiu és donar a conèixer l’educació dins d’un hospital, ja que hi ha un gran desconeixement sobre el tema.

El meu Treball de Recerca pren com a eix vertebrador la poesia de Maria Mercè Marçal. A més del context històric en el qual va escriure, em centro en algunes de les seves obres poètiques i en faig una lectura des d’una perspectiva de gènere, tot fixant-me en conceptes com la maternitat, l’homosexualitat i també concretant la reformulació de prototips femenins que fa l’autora. La tria de Maria Mercè Marçal ve motivada per la manca de referents femenins al llarg de la meva escolarització (tant a primària com a secundària), sobretot en l’àmbit humanístic (llengua, literatura, història, filosofia…), i és que he vist que aquesta absència ha condicionat la meva manera de pensar i entendre el meu entorn. És per aquest motiu que després de traçar un recorregut per la seva poesia, la part pràctica d’aquest treball se centra enuna selecció de poemes i en diferents propostes didàctiques per treballar a l’aula.