RecercaDonen coneixement

Aquest treball d’investigació analitza la biologia del cervell humà a la infantesa, comprendre la influència dels productes audiovisuals com l’animació. Posarem consciència en una part del nostre cervell, les neurones mirall. També destacarem els efectes d’una excessiva sobreexposició a les pantalles a una primerenca edat. Després d’aquesta primera part del treball, analitzarem el procés creatiu teòric i pràctic d’una animació 2D, amb la finalització d’un curtmetratge dedicat al tema de les pantalles.

El Treball de Recerca tracta sobre l’evolució històrica de Cornellà de Llobregat i les Festes del Corpus, el moviment associatiu i en concret l’associació el Toc de Corn. A partir d’una recerca bibliogràfica, entrevistes a persones expertes en el camp, enquestes a la ciutadania cornellanenca i l’estudi dels diferents programes de Festa Major s’aconsegueix demostrar la hipòtesi següent: “la història d’un poble i les persones que hi viuen condicionen la forma de celebrar la Festa Major”.

Aquesta recerca s’ha dividit en quatre blocs: evolució de la història de Cornellà estructurada en set etapes i contrastades amb la Festa Major; breu explicació del moviment associatiu dins la ciutat i l’estudi de l’associació Toc de Corn com a exemple de la implicació de les entitats en l’organització de les Festes del Corpus; anàlisis de les 495 respostes de l’enquesta i aspectes de futur.

Les conclusions principals són: la Festa Major està condicionada per qüestions socials, econòmiques, polítiques i culturals; la importància del moviment associatiu que respon a les necessitats de la població i la rellevància de la participació de les entitats en l’organització dels actes de Festa Major com es demostra amb l’aparició de l’associació Toc de Corn i la valoració positiva de la població sobre l’organització de les Festes del Corpus i els actes proposats.

La lectura ha enriquit el desenvolupament humà durant segles, i actualment les tecnologies influeixen en la comunicació escrita. Sorgeixen, així, noves preguntes que abans mai ens havíem plantejat sobre el procés neurològic de la lectura, com fomentar el gust per aquesta entre els joves, i si és millor llegir en paper o en digital.

La meva hipòtesi és que llegir en paper és més beneficiós per a la comprensió. Per confirmar-ho, he realitzat una recerca, entrevistes a experts, enquestes a alumnes i proves de comprensió lectora en estudiants de 1r d’ESO. Els resultats indiquen que llegir en paper millora la concentració, la memorització i la reflexió, mentre que els formats digitals, tot i facilitar l’accés a la informació, poden causar distracció i addicció, especialment entre els joves.

He descobert que la lectura activa diverses àrees del cervell, independentment del format, i que els resultats de les proves PISA són preocupants per la seva tendència a empitjorar. És per això que concloc en que és fonamental fomentar la lectura en diferents formats i trobar un equilibri per gaudir plenament de l’activitat lectora.

Mercè Rodoreda és l’escriptora cabdal de la literatura catalana, coneguda per la seva gran obra narrativa.

Aquest treball parteix de la hipòtesi: es pot fer un paral·lelisme entre la vida de l’autora i els elements simbòlics de la novel·la Jardí vora el mar. Com tots els autors literaris, Rodoreda escriu sobre coses que coneix. Per això, narra coses que ha viscut en primera persona. Consegüentment, aquest treball conté una part teòrica que tracta d’una recerca sobre la seva biografia i els elements simbòlics que més utilitzava a les seves obres, una part pràctica que tracta d’analitzar profundament l’obra Jardí vora el mar amb la finalitat de trobar una consonància entre elles i he fet tres entrevistes a estudioses de les obres de l’autora. Ha estat mitjançant aquesta recerca que he pogut extreure’n les conclusions: Jardí vora el mar està vinculat amb la vida de l’autora, però, sobretot, amb les seves passions.

El objetivo de este trabajo es dar a conocer a la sociedad y, más concretamente, a los jóvenes aspirantes a periodista la realidad del oficio en España, matizando sus principales problemáticas y mostrando el contexto convulso en el que se encuentra la profesión, con tal de hacer entender los motivos que han generado una connotación peyorativa al respecto.

Actualmente, como consecuencia de internet y los nuevos medios, la información viaja muy rápido, y no paramos de ser bombardeados con datos difícilmente procesables: formamos parte de la que se conoce como sociedad de la información, a la que se suma también la irrupción de la inteligencia artificial, cosa que genera una incerteza sobre el futuro del oficio.

Por ende, esta investigación ha pretendido determinar si el periodismo español está en crisis, la importancia del nepotismo como factor incondicional en el éxito de un periodista y el papel de las redes sociales, como causa de una desprofesionalización. Ante lo que se ha demostrado que la crisis periodística es ciertamente relativa, que el nepotismo no es un factor determinante en la trayectoria profesional, que las redes sociales no se relacionan con una desprofesionalización y que es necesaria una buena gestión de los nuevos cambios que están teniendo lugar.

L’atenció a la diversitat a les aules és una realitat que trobem cada dia al nostre voltant, tant en escoles ordinàries com en escoles inclusives. L’objectiu del treball és analitzar com s’aborda la diversitat als centres educatius de Cornellà. Mitjançant l’observació directa d’aules en diverses etapes educatives i a través d’entrevistes a professionals, s’exploren les estratègies i els recursos utilitzats a les escoles ordinàries i inclusives per atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials. L’estudi es focalitza a comprendre les diferències en la gestió de la diversitat segons el tipus d’escola i a proposar millores per fomentar una inclusió efectiva. L’anàlisi revela que, malgrat els esforços dels centres per integrar aquests alumnes, hi ha limitacions importants, especialment pel que fa als recursos materials i professionals disponibles. A través de la comparació entre escoles ordinàries i inclusives, les cinc entrevistes a professionals de les diferents comunitats educatives i una petita aportació familiar basada en la meva experiència, es posa de manifest la importància d’adaptar l’entorn educatiu a les necessitats individuals dels estudiants. Per acabar, s’inclouen propostes per promoure la cohesió i la inclusió a les aules, amb un enfocament específic en la millora de la inclusió a un institut.

L’aprenentatge i assimilació de les eines tecnològiques es fa imprescindible per a desenvolupar
feines, gestions i activitats en el dia a dia. Els medis digitals són part de la cultura social i funcional. Incrementen la productivitat, faciliten l’existència i són un gran factor d’entreteniment. Tot el nostre món, des de la producció fins a la provisió dels aliments passant per la mobilitat i l’administració, fins a arribar a la medicina, es descompondria sense el processament i la gestió digital de la informació i la logística.

Per tant, és raonable creure que a les aules, en l’educació en general, la tecnologia també hi ha de ser present. Però, en quina mesura?

Caldrà prestar atenció als estudis, molt nombrosos, que alerten dels efectes nocius de la implantació tecnològica a l’aula. Cada cop s’alcen més veus, que alerten dels riscos de les eines digitals entre l’alumnat, especialment entre les persones més joves, argumentant que la tecnologia inhibeix la capacitat d’aprendre i frena el desenvolupament del potencial cerebral i cognitiu del jovent.

Per tant, serà també raonable parar-se a pensar: de quina manera ens poden afectar les “pantalles”? Quin paper han de jugar en l’educació?

Se trata del proyecto Cornellà ConVida, un servicio de convertidores eléctricos domésticos de residuos en materia prima. Consiste en un sistema de cinco conductos, cada uno destinado a los diferentes tipos de materia reciclable, situados en las cocinas de las viviendas. Estos van seguidos de cinco bajantes en espiral que culminan en un sistema de convertidores de materia prima situados en la infraestructura del edificio. Su función es la conversión de los envases en materia prima, la cual será recogida por un robot o vehículo habilitado mediante el registro de la estructura.

El objetivo principal de este proyecto consiste en conseguir un reciclado directo doméstico en las viviendas de Cornellà de Llobregat, disminuyendo drásticamente la cantidad de residuos abocados en el vertedero, a su vez, reduciendo el uso de las plantas de reciclaje y agilizando el proceso. Se busca la amenización del sistema de reciclaje ofreciendo comodidad al usuario, asimismo, consiguiendo optimizar la materia prima con el fin de conseguir barrios más limpios y ecológicos. En definitiva, persigue generar un aumento notorio en las cifras de reciclado mencionadas anteriormente, convirtiendo el hecho de reciclar en algo corporal para el ser humano.

Són poques les malalties que no venen determinades per un error en la codificació genètica, malalties evitables al 100%, malalties que podrien no existir si es tingués consciència suficient.

Fins fa poc, la Síndrome Alcohòlica Fetal era desconeguda per la majoria. I no ha sigut fins als últims vint anys que les adopcions internacionals de nens amb comportaments
atípics provocats per causes desconegudes ens han portat a conèixer aquesta malaltia.
Encara que la malaltia sigui totalment evitable, són moltes les famílies afectades que viuen diàriament una realitat molt diferent de famílies com la meva. Amb tot això la malaltia continua sent invisible per a la majoria i això fa que aquestes famílies no tinguin el suport suficient i, per tant, no puguin atendre les necessitats d’aquestes persones de la millor manera possible.

La consciència és la clau del coneixement, l’única forma que aquesta malaltia pugui desaparèixer és coneixent-la, sensibilitzant la societat davant a malalties que no tenen la
suficient visibilitat, però existeixen de veritat.

El feminisme és un moviment social que lluita a favor de la igualtat de gènere i els drets de la dona. A Espanya, aquest moviment va patir una aturada de trenta-sis anys per culpa de la dictadura franquista, que va causar un endarreriment barbàric en les llibertats de la dona espanyola.

La lluita per la llibertat pretén ser un estudi sobre l’evolució del rol femení al franquisme, a la transició i a l’actualitat, a través de l’anàlisi del ressorgiment del moviment feminista després del silenci forçat i de les lluites que s’han donat per aconseguir tots els drets feministes que hi ha ara al nostre país conjuntament amb nou testimonis de diverses dones que han crescut a les tres etapes històriques.

Per tant, s’ha conclòs que les polítiques feministes, és a dir, un govern amb presència femenina i amb perspectiva d’igualtat de gènere, són essencials per assolir la llibertat i la igualtat entre tots els ciutadans, però que encara no hi ha una igualtat real al nostre país i, en conseqüència, queda molt per lluitar.