RecercaDonen coneixement

Poques vegades relacionem els minerals amb el maquillatge tot i que formen part clau de la seva composició i aporten propietats essencials, com els pigments característics de les ombres d’ulls o la brillantor que ofereix un coloret.

Aquest treball se centra en l’ús dels minerals en el maquillatge des d’una perspectiva ambiental. Es recull informació sobre els minerals més utilitzats a la indústria cosmètica, així com els processos d’extracció minera necessaris per obtenir-los. La part pràctica del treball permet identificar i quantificar la presència de minerals en deu productes de maquillatge diferents. L’objectiu d’aquesta anàlisi és conèixer si la composició mineral entre les marques de luxe i les més econòmiques és similar. Això permetrà determinar si la presència de minerals en els productes té
alguna influència en el preu del maquillatge.

El resultat de la recerca bibliogràfica ofereix una visió completa dels minerals utilitzats en la formulació del maquillatge, així com les principals problemàtiques associades amb la seva extracció.

D’altra banda, resultats obtinguts en l’anàlisi defineixen la composició mineral de cada producte analitzat. Tenint en compte que la majoria dels maquillatges estan compostos dels mateixos minerals, no es pot confirmar la hipòtesi inicial, que postulava que els minerals amb un impacte ambiental menor durant la seva extracció són els que es troben presents en els maquillatges de gamma alta.

Davant d’aquest resultat, seria interessant continuar la investigació identificant les fonts mineres específiques de cada mineral utilitzat en els productes de maquillatge.

D’aquesta manera, es podrien obtenir resultats més precisos sobre l’impacte ambiental associat amb cada mineral i la seva extracció.

L’encèfal, com tots sabem, és un dels òrgans més complexos del nostre organisme. Ho és tant que, de vegades, quan l’hem d’operar, no ho podem fer amb el pacient anestesiat, ja que no podem estar segurs de no fer malbé alguna de les tantes funcions que té aquest òrgan.

Això és així, principalment, quan la lesió es troba al lòbul frontal, perquè és aquí a on es troba la zona que s’encarrega de la parla.

Però, potser, la consciència del pacient dins del quiròfan té moltes més conseqüències de les que sembla.

Aquest treball intenta corroborar aquesta hipòtesi i ho fa mitjançant una comparació entre una neurocirurgia amb el pacient despert i una amb el pacient adormit.

A la part teòrica he posat les bases per a entendre com està format i com funciona l’encèfal i com es realitza una neurocirurgia. A la part pràctica he identificat a l’encèfal d’un porc les parts que prèviament havia estudiat i he comparat ambdues cirurgies per a trobar les principals diferències.

Davant dels resultats obtinguts, es pot corroborar que la consciència del pacient afecta en molts aspectes a l’hora de realitzar una neurocirurgia i no només en la part anestèsica.

Una de les preguntes més fascinants que mai ha fet la humanitat és si existeix vida fora del nostre planeta. Els primers humans buscaven la resposta en el cel estrellat, un món llunyà i inaccessible per ells. En l’actualitat, cada dia ens apropem més a saber els secrets d’aquests astres. Tot això és possible a l’evolució del saber científic, que ens ha permès explicar les lleis que regeixen els moviments planetaris, i del saber tecnològic, que ens ha proporcionat eines magnífiques com els telescopis i espectroscopis.

Sabem amb certesa que qualsevol forma de vida necessita alguna mena de cos celeste habitable, en el qual les temperatures siguin estables i poc extremes, i una estrella a la qual orbitar que proporcioni l’energia necessària per mantenir el cicle vital. Alguns planetes i satèl·lits planetaris ofereixen aquesta possibilitat.

És per aquesta raó que intentem buscar vida a exoplanetes d’altres sistemes estel·lars. La nostra galàxia, la Via Làctia, és tan immensa que hi ha milions de milions d’exoplanetes. Tanmateix, la seva detecció és difícil i requereix un esforç comunitari de tothom interessat en l’astronomia paral·lel a la investigació de la comunitat científica. He volgut participar en aquesta missió comunitària i aquest treball és el resultat d’aquest desig.

El marc teòric del treball tracta sobre els fonaments de les eines utilitzades en astrofísica, dels telescopis, de les característiques dels exoplanetes i de l’estudi i detecció d’aquests. Tota aquesta informació és necessària per entendre el procediment que utilitzen els astrofísics per detectar i caracteritzar exoplanetes.

El marc pràctic del treball es basa en l’ús de diversos programaris de fotometria, l’obtenció i l’anàlisi de les imatges de diversos trànsits de diferents exoplanetes i la publicació de les dades obtingudes en última instància. En aquesta secció s’utilitza la informació obtinguda al marc teòric per poder dur a terme totes aquestes tasques. Les publicacions finals són la meva petita aportació a la ciència.

Aquest treball estudia la possibilitat de la presència de cossos massius més enllà de l’òrbita de Neptú i intenta mesurar la seva influència en els astres del cinturó de Kuiper, mitjançant l’estudi de la seva influència en la trajectòria de Sedna. Durant aquest treball s’ha estudiat el moviment dels planetes al voltant del Sol segons la física clàssica, i utilitzant aquests coneixements s’ha desenvolupat un programa capaç de simular el moviment dels astres. Com a característiques per al cos pertorbador s’han utilitzat les descrites per Konstantin Batygin i Michael E. Brown (2016). Els resultats indiquen que per als intervals de temps en els quals la simulació pot treballar amb exactitud, la influència del pertorbador en l’òrbita de Sedna és quasi negligible en comparació amb la seva distància amb el Sol.

Aquesta recerca explora si la manera com s’ha representat la dona a l’art al llarg de la
història ha reflectit els rols i les percepcions de la dona a la societat de cada època.
L’estudi es divideix en dues parts principals. La primera part, la secció teòrica, examina
diversos moviments artístics dels segles XIX i XX, com el Romanticisme, el Realisme i
el Surrealisme, per entendre com es retratava la dona en aquests períodes. A través
d’aquesta anàlisi, volia veure si l’art reflectia les visions socials sobre el paper de la
dona, la seva bellesa i identitat, o si, al contrari, les qüestionava.

La segona part és més pràctica. He demanat a artistes de diferents sexes, edats i estils
artístics que creïn pintures on mostrin com veuen la dona al segle XXI. Aquests artistes
han proporcionat una gran varietat de perspectives basades en les seves experiències i
contextos personals. A més, he realitzat entrevistes amb cadascun d’ells per aprofundir
en el seu procés artístic, com perceben la dona en el món actual i com pensen que la
societat moderna influeix en aquestes visions.

Mitjançant aquesta combinació d’anàlisi històrica i expressió artística contemporània, el
meu objectiu és explorar si la representació de la dona en l’art ha estat un reflex del
seu rol a les societats, i si encara avui dia això continua passant.

Aquest treball de recerca consisteix en l’anàlisi de la sexualització de la imatge de la dona com a musa darrere els cent anys en l’art pictòric occidental i el seu paper com a artista. Està fet a base de la recopilació d’informació plasmada en llibres amb representació de gènere, on per primera vegada la dona és protagonista de la seva pròpia història. El meu objectiu a aconseguir amb aquest treball d’investigació, és poder arribar a una resposta aproximada de com n’ha estat representada la dona en l’art pictòric i com hauria de ser originalment aquella representació. Explicant com l’home va passar de veure i observar-la com a un element d’inspiració artística en el món de les arts, plasmant-la de manera en la qual destacava la seva divinitat en forma de fascinació i amb ulls d’admiració pel que representava tota ella, a una imatge de satisfacció, plena de pensaments eròtics i apropant el significat de Musa a un concepte més brut i menys celestial. Tanmateix, he plasmat aquesta hipòtesi en dos quadres pictòrics creats per mi amb la funció de representar a la dona sota la mirada masculina i femenina, plasmant l’origen d’aquella sexualització i com la dona ha pogut trencar-ho, a més de mostrar a l’home com l’origen del problema.

Aquest treball es focalitza en la figura de Víctor Jara, el seu llegat i la polarització
ideològica que l’acompanya, especialment en el context xilè. La motivació principal
d’aquesta recerca és entendre com la seva música i compromís polític continuen
presents després de cinquanta anys. I com la seva figura, després de dècades de la
seva mort, continua sent un referent en la lluita pels drets humans. L’objectiu
d’aquest treball és oferir una visió de la seva vida, les seves cançons i l’impacte
cultural, polític i social que la seva figura continua tenint. La metodologia utilitzada es
fonamenta en entrevistes a persones d’ideologia progressista, com també una anàlisi
de la música i la memòria històrica de Jara. A través dels testimoniatges obtinguts i
l’anàlisi del seu llegat, s’aprofundeix en com Víctor Jara continua sent un simbòlic
enfront de la injustícia. Encara que també hi ha el condicionament d’una polarització
que dificulta el seu total reconeixement, especialment en sectors conservadors. I
sobretot, volem esclarir algunes qüestions personals i donar suport a les meves
hipòtesis. Les conclusions suggereixen que, malgrat que la falta de justícia completa
si és el cas, el seu llegat roman intacte, especialment a través de la seva música.

Ash EscaladaEstudiant 2n BTX - INS Maria Aurèlia CapmanyAutor TR: El proceso creativo a la hora de crear una obra literaria/home/auqcrqk/comap/wp-content/uploads/2025/03/Marco-teorico-Ash-Escalada.docx-1.pdf

En primer lloc, explicaré breument la història de l’animació per posar en context aquest
treball. Després descriuré els tres tipus d’animació digital que existeixen actualment, la
fotograma a fotograma, la vectorial i la 3D. En explicar l’animació en 3D, introduiré el
concepte d’animació híbrida. En cadascuna d’aquestes parts s’anomenen programes que
utilitzen aquest tipus d’animació, en provaré tres per trobar-ne un que s’adapti a les meves
necessitats. He dedicat una secció per fer més clar aquest treball, on parlo d’alguns
conceptes bàsics sobre l’animació. Les aplicacions provades frame by frame són Pencil2D,
FlipaClip i IbisPaint, i les vectorials són The Wick Editor, Enve i Express Animate. Al principi
els programes 3D no eren una opció a causa del poc d’emmagatzematge de l’ordinador, però
quan el vaig canviar vaig decidir fer una petita prova. Parlaré de les eines, explicaré la meva
pròpia experiència utilitzant-les i faré petites animacions per evidenciar el meu treball.
Finalment, n’escullo un per fer el curt d’animació per a la part pràctica.

En aquesta part explicaré com fer una petita sèrie d’animació. En primer lloc, és important
fer que a la sinopsi i al disseny es vegin bé als personatges. Després, he fet l’storyboard per
fer l’estructura dels diàlegs i una primera versió de les escenes. Quan aquesta part està feta,
és el moment de començar a fer l’animació del curt. Aquesta secció explica com animar
amb una aplicació vectorial, Express Animate, les seves eines, la línia de temps i altres
opcions. Després de crear la música i el so, i fer la correcció, l’animació està feta. Finalment,
hi ha la conclusió, les pàgines web que vaig utilitzar per fer la recerca i els annexos.