L’encèfal, com tots sabem, és un dels òrgans més complexos del nostre organisme. Ho és tant que, de vegades, quan l’hem d’operar, no ho podem fer amb el pacient anestesiat, ja que no podem estar segurs de no fer malbé alguna de les tantes funcions que té aquest òrgan.

Això és així, principalment, quan la lesió es troba al lòbul frontal, perquè és aquí a on es troba la zona que s’encarrega de la parla.

Però, potser, la consciència del pacient dins del quiròfan té moltes més conseqüències de les que sembla.

Aquest treball intenta corroborar aquesta hipòtesi i ho fa mitjançant una comparació entre una neurocirurgia amb el pacient despert i una amb el pacient adormit.

A la part teòrica he posat les bases per a entendre com està format i com funciona l’encèfal i com es realitza una neurocirurgia. A la part pràctica he identificat a l’encèfal d’un porc les parts que prèviament havia estudiat i he comparat ambdues cirurgies per a trobar les principals diferències.

Davant dels resultats obtinguts, es pot corroborar que la consciència del pacient afecta en molts aspectes a l’hora de realitzar una neurocirurgia i no només en la part anestèsica.