Aquest treball estudia la possibilitat de la presència de cossos massius més enllà de l’òrbita de Neptú i intenta mesurar la seva influència en els astres del cinturó de Kuiper, mitjançant l’estudi de la seva influència en la trajectòria de Sedna. Durant aquest treball s’ha estudiat el moviment dels planetes al voltant del Sol segons la física clàssica, i utilitzant aquests coneixements s’ha desenvolupat un programa capaç de simular el moviment dels astres. Com a característiques per al cos pertorbador s’han utilitzat les descrites per Konstantin Batygin i Michael E. Brown (2016). Els resultats indiquen que per als intervals de temps en els quals la simulació pot treballar amb exactitud, la influència del pertorbador en l’òrbita de Sedna és quasi negligible en comparació amb la seva distància amb el Sol.