Una de les preguntes més fascinants que mai ha fet la humanitat és si existeix vida fora del nostre planeta. Els primers humans buscaven la resposta en el cel estrellat, un món llunyà i inaccessible per ells. En l’actualitat, cada dia ens apropem més a saber els secrets d’aquests astres. Tot això és possible a l’evolució del saber científic, que ens ha permès explicar les lleis que regeixen els moviments planetaris, i del saber tecnològic, que ens ha proporcionat eines magnífiques com els telescopis i espectroscopis.

Sabem amb certesa que qualsevol forma de vida necessita alguna mena de cos celeste habitable, en el qual les temperatures siguin estables i poc extremes, i una estrella a la qual orbitar que proporcioni l’energia necessària per mantenir el cicle vital. Alguns planetes i satèl·lits planetaris ofereixen aquesta possibilitat.

És per aquesta raó que intentem buscar vida a exoplanetes d’altres sistemes estel·lars. La nostra galàxia, la Via Làctia, és tan immensa que hi ha milions de milions d’exoplanetes. Tanmateix, la seva detecció és difícil i requereix un esforç comunitari de tothom interessat en l’astronomia paral·lel a la investigació de la comunitat científica. He volgut participar en aquesta missió comunitària i aquest treball és el resultat d’aquest desig.

El marc teòric del treball tracta sobre els fonaments de les eines utilitzades en astrofísica, dels telescopis, de les característiques dels exoplanetes i de l’estudi i detecció d’aquests. Tota aquesta informació és necessària per entendre el procediment que utilitzen els astrofísics per detectar i caracteritzar exoplanetes.

El marc pràctic del treball es basa en l’ús de diversos programaris de fotometria, l’obtenció i l’anàlisi de les imatges de diversos trànsits de diferents exoplanetes i la publicació de les dades obtingudes en última instància. En aquesta secció s’utilitza la informació obtinguda al marc teòric per poder dur a terme totes aquestes tasques. Les publicacions finals són la meva petita aportació a la ciència.